Els diferents estàndards WiFi
Hi ha diversos tipus de Wi-Fi, basat cada un d'ells en un estàndard IEEE 802.11 aprovat. Són els següents:
- Els estàndards IEEE 802.11b, IEEE 802.11g i IEEE 802.11n gaudeixen d'una acceptació internacional a causa de que la banda de 2.4 GHz està disponible gairebé universalment, amb una velocitat de fins a 11 Mbps, 54 Mbps i 300 Mbps, respectivament.
- En l'actualitat ja es maneja també l'estàndard IEEE 802.11a, conegut com WIFI 5, que opera a la banda de 5 GHz i que gaudeix d'una operativitat amb canals relativament nets. La banda de 5 GHz ha estat recentment habilitada i, a més, no hi ha altres tecnologies (Bluetooth, microones, ZigBee, WUSB) que l'estiguin utilitzant, per tant hi ha molt poques interferències. El seu abast és una mica menor que el dels estàndards que treballen a 2.4 GHz (aproximadament un 10%), pel fet que la freqüència és major (a major freqüència, menor abast).
- Un primer esborrany de l'estàndard IEEE 802.11n que treballa a 2.4 GHz ia una velocitat de 108 Mbps, però, l'estàndard 802.11g és capaç d'aconseguir ja transferències a 108 Mbps, gràcies a diverses tècniques de acceleració. Actualment hi ha certs dispositius que permeten utilitzar aquesta tecnologia, denominats Pre-N.
| Nom de l'estàndard | Nom | Descripció |
|---|---|---|
| 802.11a | Wifi5 | L'estàndard 802.11 (anomenat WiFi 5) admet un ample de banda superior (el rendiment total màxim és de 54 Mbps encara que en la pràctica és de 30 Mbps). L'estàndard 802.11a proveeix vuit canals de ràdio a la banda de freqüència de 5 GHz. |
| 802.11b | Wifi | L'estàndard 802.11 és el més utilitzat actualment. Ofereix un rendiment total màxim de 11 Mbps (6 Mbps a la pràctica) i té un abast de fins a 300 metres en un espai obert. Utilitza el rang de freqüència de 2,4 GHz amb tres canals de ràdio disponibles. |
| 802.11c | Combinació del 802.11 y el 802.1d | L'estàndard combinat 802.11c no ofereix cap interès per al públic general. És només una versió modificada de l'estàndard 802.1d que permet combinar el 802.1d amb dispositius compatibles 802.11 (en el nivell d'enllaç de dades). |
| 802.11d | Internacionalització | L'estàndard 802.11d és un complement de l'estàndard 802.11 que està pensat per permetre l'ús internacional de les xarxes 802.11 locals. Permet que diferents dispositius intercanviïn informació en rangs de freqüència segons el que permet al país d'origen del dispositiu. |
| 802.11e | Millora de la qualitat del servei | L'estàndard 802.11e està destinat a millorar la qualitat del servei en el nivell de la capa d'enllaç de dades. L'objectiu de l'estàndard és definir els requisits de diferents paquets pel que fa a l'ample de banda i al retard de transmissió per permetre millors transmissions d'àudio i vídeo. |
| 802.11f | Itinerancia | El 802.11f és una recomanació per a proveïdors de punts d'accés que permet que els productes siguin més compatibles. Utilitza el protocol IAPP que li permet a un usuari itinerant canviar clarament d'un punt d'accés a un altre mentre està en moviment independentment del marques de punts d'accés es fan servir en la infraestructura de la xarxa. També es coneix aquesta propietat simplement com itinerància. |
| 802.11g | L'estàndard 802.11g ofereix un ample de banda elevat (amb un rendiment total màxim de 54 Mbps però de 30 Mbps en la pràctica) en el rang de freqüència de 2,4 GHz L'estàndard 802.11g és compatible amb l'estàndard anterior, el 802.11b, el que significa que els dispositius que admeten l'estàndard 802.11g també poden funcionar amb el 802.11b. | |
| 802.11h | L'estàndard 802.11h té per objecte unir l'estàndard 802.11 amb l'estàndard europeu (HiperLAN 2, d'aquí la h de 802.11h) i complir amb les regulacions europees relacionades amb l'ús de les freqüències i el rendiment energètic. | |
| 802.11i | L'estàndard 802.11i està destinat a millorar la seguretat en la transferència de dades (en administrar i distribuir claus, i en implementar el xifrat i l'autenticació). Aquest estàndard es basa en l'AES (estàndard de xifrat avançat) i pot xifrar transmissions que s'executen en les tecnologies 802.11a, 802.11bi 802.11g. | |
| 802.11r | L'estàndard 802.11r es va elaborar perquè pugui utilitzar senyals infraroges. Aquest estàndard s'ha tornat tecnològicament obsolet. | |
| 802.11j | L'estàndard 802.11j és per a la regulació japonesa el que el 802.11h és per a la regulació europea. |
També és important esmentar l'existència d'un estàndard anomenat "802.11b +". Aquest és un estàndard patentat que conté millores pel que fa al flux de dades. D'altra banda, aquest estàndard té algunes mancances d'interoperabilitat pel fet que no és un estàndard IEEE